El Festival de les Arts és un festival urbà que se celebra a València al juny.
Al contrari que els festivals tradicionals, on els assistents van d’acampada, té lloc al recinte de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València. És la resposta valenciana al SOS 4.8, festival murcià indie que començà menut i ha acabat per convertir-se en una de les cites ineludibles del panorama musical independent de l’estat, o al Primavera Sound, el festival que ara com ara més prestigi té a Espanya (després del FIB). Està controlat per una empresa que pertany als germans David i Antonio Sánchez, madrilenys, que abans es dedicaven als parcs eòlics i ara organitzen festivals. Coses de la polivalència empresarial.
Tanmateix, tot el que té de valencià el festival és el títol, i els assistents. Propietat de madrilenys, el festival solament s’expressa en castellà en totes les xarxes socials, i la plana web està exclusivament en castellà. Els usuaris de Twitter els ho comenten:
I la resposta, una excusa de mal pagador:
És una excusa doblement increïble quan veus que al cartell del festival, en gran, apareixen diversos artistes que canten en català:
«Si ens parleu en valencià, l’usarem, però ve gent de fora de València», diuen des de l’organització, però no tenen res en anglés, tampoc. Si ve gent de fora, com és que no hi ha res en cap altre idioma més que en castellà?
El cas del Festival de les Arts és encara més patètic quan es compara amb el Primavera Sound, que se celebra a Barcelona. Amb una assistència de 22,000 persones comparat amb les 175,000 del Primavera Sound, el festival català tindria molta més raó i estaria molt més justificat en no usar el català en els medis, ja que té molta més projecció. Tanmateix, el PS no té complexes ni problemes en usar el català en les xarxes socials:
És a dir, cada any, i per molt que posen coses en català, el Primavera Sound atrau un nombre d’assistents similar a la població total de Castelló de la Plana. El Festival de les Arts no el visita ni la meitat de la població del districte de Patraix.
L’arribada de l’esquerra al govern autonòmic i local ha fet meravelles pel valencià. La llengua havia estat consignada durant anys a una anècdota, un peu de pàgina folklòric i inútil que es treia a passejar quan eren eleccions o Falles. Després, quan ja no era necessari atiar les brases del secessionisme lingüístic a la recerca del vot ignorant i carca, o a partir del dia 20 de març, el tema del valencià es ficava a l’armari proverbial i no es tornava a mencionar fins que fóra hora de treure rèdit polític. Ara, tenim un alcalde que parla valencià, un president i una vicepresidenta que parlen valencià, i unes institucions que obertament subvencionen activitats culturals que promouen la nostra llengua. S’ha recuperat molt en molt poc de temps, però és que teníem ganes. Fins i tot al sector privat semblen estar canviant les coses: la publicitat en valencià continua donant-se únicament en Falles, però Los 40 Principales i el Levante-EMV han començat nous projectes en valencià per omplir un buit que, clarament, necessitava omplir-se. No és molt, però és impressionant veure on estàvem l’any passat i on hi som enguany. Per tot açò és encara més incomprensible la negativa en rodó del Festival de les Arts a publicar en valencià, amagant-se darrere d’uns visitants que, suposem, són castellanoparlants i que creu que són massa estúpids per a entendre el valencià. (Recordem, però, que al Primavera Sound de Porto van espanyols castellanoparlants i ningú no s’ha mort encara amb la senyalització en portugués). Potser el cas del valencià és diferent i és per si de cas algun madrileny perdut (potser els promotors?) no veu el cartell de SALIDA sinó d’EIXIDA i es queda a viure per a sempre a l’Àgora, confós i perdut, preguntant «¿SABE USTEZ POR DÓNDE SE SALE DE AQUÍ?» als turistes italians que vénen de creuer. És que el portugués s’entén, el valencià no.
És a dir: el Festival de les Arts és un festival valencià que sap que té audiència que parla valencià, guanya diners de l’audiència que parla en valencià, du artistes que canten en valencià, però no usa el valencià. Jo, com a valencianoparlant, sé on no em volen, per molt que intenten vendre’m fum.
POSTDATA: el dia de la publicació, el Festival de les Arts ha compartit al seu mur de Facebook un article de la revista The After Mag que ens ha cridat l’atenció i del qual destaquem aquest punt:
17. Escucharás a grupos como Manel, Senior i el Cor Brutal o Tardor cantar en un idioma que no es inglés o castellano. No os alarméis, seguid el consejo de la ‘cassalleta’ y a volar.
Queda, doncs demostrat que el festival de les arts no és sinó un festival madrileny a València que s’aprofita dels diners dels valencians, alhora que no té cap problema en publicar burles i faltes al respecte i la dignitat de la ciutat i els ciutadans que l’acollixen.
Mireia
Latest posts by Mireia (see all)
- Festival de les Arts: en valencià no parlem, però doneu-nos els vostres diners - 24 mayo, 2016
- El problema de la música i València - 16 febrero, 2016
- Fuck being your playground - 20 abril, 2015
